Fa uns dies va sortir a la venta la “Play Station 3”, màquina amb jocs què tenen imatges quasi reals de personatges ficticis que tu controles. Vaig quedar ben parada en veure el què costava aquesta maquineta que tants fans té, com si d’un cantant o actor es tractés. 600 euros! em va impactar molt, la veritat.
Considero què és un entreteniment per a una estoneta de tan en quan però ni molt menys d’us diari com molts nens i nenes utilitzen. Aquestes màquines fomenten el fet de què els nens ja no siguin capaços d’inventar jocs amb qualsevol cosa què hi ha per casa.
Anteriorment els nens eren creatius i utilitzaven la imaginació per a inventar-se jocs, en canvi ara, els nens ja ho tenen tot muntat i no pensen ni tan sols en inventar-se res (en tot cas perquè ja està inventat.
Considero què és un entreteniment per a una estoneta de tan en quan però ni molt menys d’us diari com molts nens i nenes utilitzen. Aquestes màquines fomenten el fet de què els nens ja no siguin capaços d’inventar jocs amb qualsevol cosa què hi ha per casa.
Anteriorment els nens eren creatius i utilitzaven la imaginació per a inventar-se jocs, en canvi ara, els nens ja ho tenen tot muntat i no pensen ni tan sols en inventar-se res (en tot cas perquè ja està inventat.
Però a més, penso que els pares són responsables de les hores que passen els nens davant la pantalla jugant a la "play", i gràcies a què els nens estan entretinguts, ells poden fer altres coses, és a dir, que ja els hi va bé. Si els nens els demanessin ajuda per a enganxar un pal de gelat i un botó(és un suposar)ja no els agradaria tant ja què els destorbaria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario